Es parla molt de la possibilitat de convertir-se en addicte a l’anomenat “èxtasi del corredor” i a l’exercici en general. Es diu que l’exercici allibera certs químics que donen sensació de plaer en el cervell coneguts com endorfines. El mateix compost que s’allibera al menjar xocolata o estar enamorat.

Això es diu principalment dels que practiquen carrera, perquè mentre més corrin, major probabilitat tindran d’entrar en aquest èxtasi.

Si bé els estudis referent a això no van ser realitzats en éssers humans sinó en rates, va semblar que els subjectes que realitzaven exercici i eren tractats amb Naloxona (una droga utilitzada per a contrarestar la sobredosi d’opi i provocar símptomes d’abstinència immediata) van tenir un nivell molt més alt de síndrome d’abstinència. La conclusió final semblava indicar que l’exercici, igual que l’abús de drogues, duu a l’alliberament de neurotransmisors com les endorfines i la dopamina, que es relacionen amb la sensació de recompensa.

Com amb la ingesta d’aliments i moltes altres coses, moderar-se sembla ser la clau, ja que sempre que no interfereixi amb altres aspectes de la vida, l’exercici és una part vital per a dur una vida sana a nivell tant físic com mental. Per descomptat, molta gent dirà que si bé l’exercici se sent genial, no té gens que veure amb una addicció.

Encara que és molt probable que tots coneguem a algú que hagi dut l’exercici a l’extrem.

Font: Rutinas de Entrenamiento

No related posts.