El món del corredor (en general, de tot l’esport) és ple de falsos mites que, en algun moment, algú va començar a donar per vàlids. Per acabar amb les perjudicials teories et mostrem unes quantes mentides perquè corris pel camí de la veritat, excel.lentment descriptes per la revista Runners.

SUAR APRIMA
És un clàssic … però pot resultar molt perillós. Sembla que tothom ho sap, però encara resulta freqüent observar esportistes entrenant amb excés de roba o peces no transpirables. També són molts els que es fiquen a la sauna “per perdre una mica de greix …”
Efectivament, quan sues, perds pes. Però el recuperes immediatament, al reposar els líquids (imprescindibles per a la teva salut i el teu rendiment) que has perdut amb l’excessiva sudoració. El resultat és que has sotmès al teu organisme a un sobreesforç i has limitat la teva capacitat física sense obtenir res a canvi. Més encara, forçant la sudoració, afectes el teu correcte estat d’hidratació i fas perillar la teva salut, però no perds ni un gram de greix.
LES AGULLETES DESAPAREIXEN PRENENT AIGUA AMB SUCRE
Tots hem sentit aquest dolor muscular hores després de realitzar un exercici intens o prolongat fora de l’habitual. Per fortuna, és una lesió passatgera sense majors complicacions. El millor és prevenir la seva aparició, iniciant els nous exercicis de forma progressiva en intensitat i durada. Però l’aigua amb sucre no serveix per res.
Aquesta “solució” es deu a l’antiga explicació que justificava les agulletes en l’acumulació de cristalls d’àcid làctic en els músculs després d’un esforç intens, que provocaria dolor en articular i en pressionar a la zona afectada. Aquests cristalls desapareixerien en fondre i ser arrossegats per la sang que passa pel múscul, per la qual cosa es recomanava prendre aigua amb sucre (de vegades amb llimona) perquè aquests cristalls desapareguessin o fins i tot no arribessin a formar-se.
Però en extreure fibres musculars a un subjecte després d’un exercici intens, mitjançant biòpsia muscular, no s’han pogut trobar mai cristalls d’àcid làctic. Els estudis també han comprovat que el lactat surt aviat del múscul i va a la sang, on és eliminat en els minuts següents a l’exercici, en un procés que s’ha completat en menys d’una hora. Aquestes i altres evidències han fet que la teoria de les agulletes provocades per acumulació de cristalls d’àcid làctic hagi quedat obsoleta. Llavors … què ocasiona les agulletes? Les investigacions semblen indicar que estan causades per la pràctica d’exercicis en què predominen les contraccions excèntriques, que són aquelles en què el múscul s’escurça a mesura que desenvolupa tensió (per exemple, en una flexió de cames, quan baixes). Aquest tipus de contraccions genera tensions molt elevades en el múscul, la repetició en una persona no entrenada provoca micro-trencaments en les estructures musculars.
Per això, genera més agulletes baixar escales que pujar. Si no estàs molt bé entrenat, has de moderar els esforços en què es realitza una intensa contracció excèntrica, com els salts o les “fases negatives” dels exercicis de peses.

SI PRENC MOLTES PROTEÏNES EM POSARÉ MÉS FORT
Existeixen en el mercat suplements de proteïnes que prometen augmentar la massa muscular. Estan generant una falsa esperança en el consumidor perquè, encara que les proteïnes ingerides possibiliten el correcte anabolisme dels aminoàcids, per si soles no augmenten la massa muscular.
L’entrenament esportiu és la base de la musculació i les proteïnes necessàries per al procés poden perfectament ser ingerides amb una dieta equilibrada per la majoria dels individus. No obstant això, aquests suplements poden ser útils per a certs esportistes, però sempre presos amb moderació, perquè un excés de proteïnes és perjudicial per l’organisme (sobrecarrega el fetge i els ronyons).
NO BEGUIS AIGUA DURANT L’EXERCICI PER EVITAR EL FLAT
No beure aigua durant l’exercici és una pràctica molt estesa entre alguns esportistes per evitar que aparegui el flat. Aquesta és una molèstia que segur que has experimentat en forma de punxades, dolors bruscs o espasmes que apareixen al costat dret, habitualment quan estàs començant a entrenar o competir.
La causa del flat no està clara, encara que és possible que sigui a causa de diversos motius, entre els quals destaca un flux de sang i oxigen inadequats als músculs respiratoris: diafragma i intercostals. L’exercici que fa treballar grans grups musculars produeix una gran desviació de flux sanguini. Com el reajustament del flux sanguini no és immediat, alguns músculs, com els respiratoris, es veuen obligats a satisfer les seves elevades necessitats energètiques sense un flux sanguini adequat, desencadenant un símptoma dolorós, el flat, que produeix dificultat respiratòria i de vegades ens obliga a detenir l’exercici.
No obstant això, el començament d’aquest dolor és impredictible i la seva naturalesa és encara impossible d’explicar amb certesa. Però el que està clar és que no és una bona idea deixar de beure durant l’exercici perquè no està demostrat de cap manera que es previngui el flat i el que és segur és que l’aigua és imprescindible per al correcte equilibri i funcionament del nostre cos , més encara durant l’activitat física. El millor és que beguis aigua freqüentment ja petits glops. Mai et facis un “afartament” perquè això sí perjudica el teu rendiment.
QUAN DEIXES DE ENTRENAR, EL MÚSCUL ES CONVERTEIX EN GREIX
Greix i múscul són dos teixits diferents que no poden sota cap concepte transmutar l’un en l’altre. És freqüent que esportistes que deixen d’entrenar perdin massa muscular. Si mantenen la seva ingesta de calories ara que la seva despesa és menor (fan menys exercici i el seu metabolisme basal ha disminuït en perdre múscul) és possible que guanyin greix. Però en cap cas es pot transformar el múscul en greix, ni al revés.

La pròxima setmana, alguns mites més, dels que hauriem d’oblidar-nos…

Font: Runners

Related posts:

1. Algunes mentides del running (i II)