El bosu és una altra de les varietats de fitness que sorgeix en els últims anys amb èxit a tot el món. Es caracteritza per l’instrument amb el qual es pràctica, que és el que dóna nom a aquesta activitat. El bosu o mitja lluna, com també se’l coneix, respon a l’acrònim “both side up” (les dues cares útils) i fa al·lusió a la seva forma semiesférica i a les dues superfícies d’aplicació que té: una plana i l’altra còncava. Es tracta d’una eina inestable, de 65 centímetres de diàmetre, que utilitzada com complement en l’exercici i entrenament continuat pot ser de gran utilitat.

En 1999 David Weck va dissenyar aquest material amb l’objectiu de millorar l’anomenat Fitball, en el qual l’activitat es realitzava amb una pilota. Segons el creador del BOSU ambdós materials presenten els mateixos reptes, perquè els dos són materials inestables, però amb la nova tècnica es reduïxen riscos, gràcies a que una de les seves cares és plana. Aquesta modalitat de fitness compte amb originals i efectius exercicis propis i té adeptes en equips esportius professionals, com ara el d’esquí i snowboard dels Estats Units.

El treball amb el bosu es basa en tres pilars:

• Cardiovascular: fa referència a activitats amb caràcter aeròbic. Permet augmentar la nostra resistència i força muscular. Aquest tipus d’exercicis són més aconsellats per a perdre pes.
• Equilibri: s’exercita a través de diverses posicions que permeten el treball simultani dels músculs agonistes i antagonistes, que són neutralitzadors i estabilitzadors durant la majoria dels moviments. Aquest tipus d’exercicis milloren el balanç muscular perquè es treballa en la mateixa intensitat tots els músculs, evitant així lesions en la vida diària.
• Control postural: es treballa la capacitat de percebre la pròpia posició i ser conscients de la nostra simetria corporal i equilibri. Aprendre les postures correctes prepara el cos per a eludir dolències comunes en la zona lumbar.

La persona que desitgi practicar amb el bosu pot decidir entre aquests tres estils segons la seva capacitat física i l’objectiu que es proposi, encara que també es poden anar alternant. Per descomptat, serà el professor o entrenador el qual orient a cada alumne sobre les seves necessitats i la intensitat de l’exercici.

És recomanable que l’activitat estigui supervisada per un professional. No és massa complexa però només si es fa correctament s’arribaran a tots els seus beneficis.

Font: Pulevasalut

Related posts:

1. El Bosu (2 de 2)
2. Les 4 raons per fer esport
3. Aerobisme sense cinta
4. Errors al córrer