Cosiderando una persona amante del aire libre, y aunque llueva, intente correr siempre por fuera en lugar de encerrarse, hay que admitir que estas “maquinitas” tienen sus ventajas, no solo por evitar las adversidades climatológicas sino también su bajo impacto comparado con la carrera por la calle y sobre todo por su fácil uso y variabilidad en cuanto a poder modificar cuando queramos la intensidad o pendiente. Dejando de lado las virtudes en cuanto al entrenamiento, existen otras más relacionadas con elconfort, y que hacen que estas cintas sean tan utilizadas en los gimnasios, ya sea por disponer de medición de frecuencia cardíaca o simplemente por poder estar delante de un televisor mientras realizamos ejercicio (no hablemos de esas novedosas del siglo 22 que ya incorporan un ordenador interno).

Después de esto muchos estaréis pensando, entonces…¿para que corro por fuera?. Dejemos claro que existen diferencias biomecánicas en la carrera a pie en la calle y la carrera sobre una cinta. Principalmente podemos nombrar:

La frecuencia de zancada.
El tiempo de apoyo
La cinemática del centro de gravedad
La inclinación del cuerpo
La cinemática del tobillo, rodilla y cadera
La percepción de la velocidad
La velocidad de transición marcha/carrera
Las velocidades máximas
La actividad muscular
El coste energético
La presión plantar
Hablemos un poco de la cinemática de la carrera. Cuando corremos por la calle las piernas tienen el objetivo de buscar una propulsión para hacernos avanzar hacia adelante, propulsando nuestro centro de gravedad, en cambio cuando corremos sobre una cinta, al ser la “banda” la que se mueve nosotros no necesitaríamos ejercer esa fuerza de propulsión y el papel de las piernas será el de mantener la estabilidad. Esto se puede observar analizando el simple movimiento de triple extensión de tobillo-rodilla-cadera que se da durante la carrera a pie y como en la cinta este movimiento se hace mucho más fácil.

Nuestros músculos isquiotibiales son los encargados de generar esa tracción necesaria para que nuestro centro de gravedad se vea propulsado hacia adelante en la carrera a pie, pero en la cinta estos músculos estarán menos solicitados ya que el movimiento de esta nos ayudaría a avanzar. Esto viene paralelo a la reducción de la fase del apoyo plantar, en donde la amortiguación del impacto se reduce. Nuestra musculatura flexora (Isquitibiales) tendrán una menor demanda.

Esta modificación hace que la cinta sea un aparato ideal para conseguir mejorar nuestra frecuencia de zancada, pero perjudicial para aquellos que quieren mejorar la longitud de la misma. Muchos deportistas que corren en cinta habitualmente tienen una frecuencia de zancada elevada pero una longitud de zancada baja. Así mismo estos tienen un mayor riesgo de descompensación ya que la musculatura anterior estará mucho más solicitada que la posterior, aumentando el riesgo de lesiones de rodilla. Claramente esto sería un punto negativo, pero si por ejemplo lo aplicamos a atletas que acaban de salir de una lesión este puede ser una aparato ideal por producir un menor impacto articular comparado con la carrera por la calle. En mi opinión si estamos hablando de un atleta la cinta debe utilizarse en un comienzo pero posteriormente salir a la calle que será donde vaya a competir y si abusamos mucho de la cinta estaremos incidiendo en su técnica de carrera, aumentando su frecuencia de zancada y disminuyendo la amplitud de la misma, cosa que no nos interesa.

Esta demostrado que la carrera en cinta provoca una disminución de las presiones máximas, especialmente en la zona del talón y primer dedo, por otro lado se incrementarían las presiones en la zona plantar, fundamentalmente arco plantar y 2º y 5º dedo. Así mismo coincidiendo con los resultados de Escamilla Martinez (2011) se encuentra un incremento en la presión máxima de la zona interna del arco del pie comparado con la zona externa cuando se incrementa la velocidad, que puede ser debido a que en esta superficie realizamos un apoyo más plano que corriendo por fuera, provocando esa mayor sobrecarga del medio pie.

Como ya hemos comentado, las principales diferencias biomecánicas en la técnica de carrera entre las dos prácticas se dan principalmente en la fase de contacto inicial y de impulso, pero si observamos un poco más podemos observar que la musculatura tibial sufre más que en la carrera a pie por el simple hecho de tener que elevar el antepie y superar la cinta, sin la tracción que se da en el asfalto.

La cinta es un instrumento muy utilizado en investigación, así como en ambiente recreacional, pero le debemos hacer un hueco en el campo rehabilitador, aunque dependiendo de la lesión ya que habrá músculos y zonas que tengan mayor implicación durante la carrera en cinta. En cambio si lo queremos incluir como actividad para perder peso, yo estoy a favor de correr en la calle, ya que la simple resistencia al viento incrementa el consumo calórico en un 10%. Si a esto le sumamos que la menor implicación muscular encima de una cinta será lógicamente resultado de un menor consumo de oxígeno y gasto energético (aproximadamente un 5%).

Una alternativa, es la que todo monitor de gimnasio debe recomendar a los usuarios, intentar incrementar la pendiente en 1-2º para así implicar más la musculatura posterior y tener que realizar una mayor tracción para propulsarnos.

Parece ser que la carrera sobre suelo puede generar un mayor riesgo de lesión para el deportista, pero eso en mi opinión no debe ser tomado al pie de la letra y comenzar a correr siempre encima de una cinta ya que el desequilibrio de la musculatura posterior es igual de peligroso que los impactos repetitivos contra el terreno. Dependiendo de nuestro fin debemos hacer la elección correcta, si nuestro objetivo es rendir en pruebas de carrera al aire libre, debemos evitar entrenar continuamente sobre una cinta ya que todas las diferencias que antes he nombrado se pondrán en tu contra en el momento que tengas que competir. Ahora bien, si lo único que queremos es correr recreacionalmente y con el fin de “quemar calorías” puede que no sea tan mala idea.

Related posts:

1. Aerobisme sense cinta
2. Errors al córrer
3. Córrer per la platja? Una bona idea!

Llegeix l’article

No related posts.

La iniciativa cometoandorra.ru preten mostrar els millors establiments d’Andorra arreu del món, principalment al públic rus.

Dasha Kapustina, Ambassador of Andorran shopping and lifestyle 2013 from Stephanie Steinbrecht-Aleix on Vimeo.

Els partners premium que han unit forces a l’entorn d’aquesta iniciativa han estat apart d’Anyospark, the mountain and wellness resort, Perfumeries Gala, Pyrenees, St. Hubertus, Inuu, Grandvalira, Sport Hotels i Farmacia Martí.

Gràcies a la unió de totes aquestes empreses és possible la realització dels reportatges que es difondran arreu del mon.

La top model Dasha Kapustina, va passar tot un matí gaudint de les instal.lacions d’AnyósPark, entre elles el relax, la piscina de llargs ( training pool ) i el gimnàs, i va quedar meravellada de tot el que ofereix Andorra i que la gent desconeix.

Related posts:

1. El cicle dels carbohidrats

1. Portar una vida saludable
El ritme de vida que portem, l’extensa quantitat d’hores que passem en el nostre treball, els nens, arribar a casa i més treball, i més treball, ens impedeixen que disposem d’unes hores al dia per cuidar-nos a nosaltres mateixos. Aconseguir portar una vida saludable i sana és cada vegada més complicat. La manca de temps per fer esport, entre d’altres factors, afavoreixen els nostres problemes en l’organisme. Portar una vida saludable és molt important ja que et sents bé tant físicament com mentalment. Ens ajudarà a no estar de mal humor reflectint-se en el tracte social. L’alimentació i l’exercici físic és el més important de la nostra vida, perquè ens fa mantenir-nos actius i amb energia, és per això que hem de tenir molt de compte en el que ingerim d’aliments i de suplements / medicaments perquè no ens faci mal.

2. L’esport i la correcta alimentació és la base d’una vida saludable
En el teu dia a dia has d’intentar ser constant, cal eliminar el màxim partit a les hores “mortes” que tenim al llarg del dia, a més d’aprofitar les nostres 8 hores de descans. És imprescindible que prenguis la decisió i et proposis fer esport. A més hem de portar una correcta alimentació perquè, com hem dit abans, ens fa mantenir-nos actius durant tot el dia i millorarà el nostre estat de salut.

3. Evitar els suplements / medicaments il·legals
En l’actualitat ens estan bombardejant, sobretot en pàgines web il · legals, amb medicaments que no gaudeixen de la màxima confiança. Moltes persones van a aquests productes, ja siguin per falta de temps o d’intentar aconseguir el seu objectiu el més ràpid possible, sense saber del perjudicial que és això per al seu organisme. Has evitar com sigui la ingesta d’aquests productes ja que els seus efectes poden ser molt negatius per al vostre organisme. Ja sigui l’ús d’anabolitzants o aprimar que prometen molt i donen res. I que les seves conseqüències, en la gran majoria de les vegades, són nefastes per al nostre organisme.

Related posts:

1. Què és la vigorèxia?

Segons la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), és “una pràctica esportiva que es desenvolupa preferentment per la xarxa viària tradicional i que està enfocada a totes aquelles persones que els agradi caminar”.

És una activitat que pot desenvolupar-se amb qualsevol edat. Amb múltiples beneficis per a la salut, crema de calories, augment del to muscular, equilibri en la massa òssia, ajuda a controlar la hipertensió millorant l’estat d’ànim i reduint l’estrès. Caminar no requereix un entrenament específic però si és convenient que fem un petit escalfament a les cames abans d’iniciar la ruta, també és important acabar la caminada amb alguns exercicis d’estirament en què es treballen els músculs de les cames.

El més recomanable a l’hora de realitzar rutes de senderisme és que comencem amb rutes senzilles ia mesura que anem augmentant la nostra capacitat també podem anar augmentant rutes més complexes. Dins de l’entrenament, seria important ressenyar abans de iniciar-nos en el senderisme, que ens trobarem a les diferents rutes pujades i baixades és important conèixer com hem de col · locar el nostre cos en aquestes situacions: A les pujades-és important que mantinguem el cos dret i que el pes del nostre cos recaigui sobre la cama que tenim més avançada, és important tenir la planta del peu ben recolzat perquè els bessons no pateixin una sobrecàrrega. En les baixades-posar especial cura en la genolls, que han d’estar una mica flexionades i buscar els espais més horitzontals per donar suport a la planta del peu, és important baixar molt lentament mesurant bé els espais per no patir una caiguda.

Per a més informació, no dubtis en contactar amb qualsevol dels nostres monitors, i així poder gaudir d’aquesta activitat sense perill.

No related posts.

Als gimnasos són freqüents les lesions per sobreús – les famoses “tendinitis” – així com trencaments de fibres i altres problemes originats per entrenar aixecant massa pes, o fer-ho de forma incorrecta. També pot afavorir l’aparició de lesions no realitzar dies de descans o entrenar ignorant dolors que apareixen amb l’exercici i desapareixen en repòs, que són un avís que alguna cosa està fallant i que és millor aturar o, si més no, deixar de fer els exercicis que provoquin o accentuïn el dolor.

En general una bona progressió, tenint cura de la tècnica en tot moment i seleccionant els pesos adequats, esglaonant-los de forma progressiva, és una bona fórmula per evitar aquests dolors que poden donar lloc a lesions. Cuidar l’alimentació, hores de son, dies de descans i entrenar concentrat ajudarà a que l’entrenament sigui intens, generant molèsties i agulletes, però sense donar lloc a lesions.

Dit això, na cal que arrisquis: entrena amb el cap. I si tens algun dubte, consulta amb els nostres monitors, que et resoldran qualsevol inquietud.

Related posts:

1. El mite del cansament
2. Això que NO has de fer al gimnàs
3. Rutines per a quan no volem fer cap rutina

No obstant això, en els últims anys s’han produït certs canvis en els nostres hàbits. La pràctica de l’esport s’ha estès i també la tendència cap a un estil de vida més saludable. Cada vegada hi ha més persones que van arribant a edats avançades i que durant la seva vida han practicat algun esport. Avui en dia, aquestes persones busquen altres alternatives d’activitat de baix impacte banda del passeig. És per això que el Body-Mind cobra importància donada la seva idoneïtat per a la gent gran, que s’està convertint en una tendència cada vegada més present.

Si esteu interessats en rebre informació sobre Body & Mind per a gent gran, contacteu amb la Belén Romero al club, al 73 85 73.

Related posts:

1. El Body-Pump (2 de 2: estructura i beneficis)
2. El Body-Pump (1 de 2: què és?)
3. Ioga durant l’embaràs

El 75% de les castanyes són carbohidrats, per la qual cosa són una importantíssima font d’energia. Els carbohidrats són absorbits lentament per l’organisme, amb els que això ajuda a controlar els nivells de sucre. A més de ser riques en minerals, vitamines i proteïnes, ajudant aquest últim als problemes d’hipertensió.

El consum de castanyes està recomanat per a persones que pateixen debilitat física i nerviosa, i és un bon aliat per als que practiquen esport, pel seu alt contingut en calci i fòsfor que contribueixen a millorar la salut de l’organisme i mantenir l’esquelet saludable. És recomanable incloure les castanyes en la dieta els mesos de tardor i hivern perquè són riques en vitamina B2, element fonamental en el procés d’assimilació de greixos i proteïnes.

A més de tots aquests components és important destacar que és dels fruits secs que menys greix conté i per això un aliment complet que ens ajuda en la nostra activitat diària a més d’una bona aportació per les persones esportistes.

No related posts.

Aquest mètode va ser creat al Japó per Izumi Tabata. Aquest investigador va dur a terme un estudi en el qual es comparaven les millores d’un grup sotmès a entrenament per intervals d’intensitat moderada (una hora diària de treball 5 dies a la setmana durant 6 setmanes) davant d’un grup sotmès a entrenament per intervals de alta intensitat (4 minuts de treball, 4 dies a la setmana durant 6 setmanes). El primer grup va experimentar un notable augment de rendiment en els sistemes aeròbics, mentre que el segon grup va experimentar grans millores tant en els sistemes aeròbics (majors que en el grup 1) com en els anaeròbics.

En concret el mètode es basa realitzar un entrenament intervàlic d’alta intensitat. Normalment es realitzen exercicis generals on participin grans grups musculars, encara que tot això és adaptable segons les nostres metes.

I ara ja pots trobar el Tabata a AnyósPark, els divendres al migdia. Per més informació demana per la Helma Gallardo, qui podrà donar-te tot l’assessorament necessari.

Related posts:

1. Aerobisme sense cinta
2. Anaeròbics
3. Entrenament i música

En l’home sabem que la testosterona juga un paper crucial i en un gran nombre de pacients, davant el símptoma ‘poca libido’, quan mesurem els seus nivells d’aquesta hormona, ens adonarem que no són els adequats.

A més dels diferents diagnòstics diferencials, proves complementàries i opcions de tractament que disposem en ambdues situacions, no hem d’oblidar el possible efecte beneficiós de les ‘coses senzilles’ i els canvis en l’estil de vida, que d’altra banda, tant ens costen. Sembla que diversos estudis assenyalen que 15 o 20 minuts d’exercici moderat poden augmentar considerablement la producció de testosterona en l’organisme, mentre que un prolongat com una marató pot reduir-lo. Clarament, els canvis propiciats per l’exercici poden afectar l’interès per les relacions sexuals.

Un estudi entre 250 homes i dones realitzat a la Universitat de Califòrnia va revelar que aquelles persones que realitzen exercici físic una mitjana 40 minuts diaris tenen el doble d’activitat sexual i aproximadament el doble de desig sexual que les persones que dediquen 20 minuts diaris a exercitar-se disciplines com caminar o córrer, i ja no diguem en comparació amb els que porten vida totalment sedentària.

I és clar, què dir del famós estrès que tant ens persegueix i amb la tornada a la feina més. Aquest element juga un paper central i afecta de manera clara al desig sexual tant en homes com en dones. L’estrès que afecta la libido té l’origen en la depressió, ansietat, sensació de culpabilitat o en les preocupacions d’una persona sobre la seva pròpia imatge, tant intel · lectual com corporal.

L’estrès greu o prolongat redueix la producció de testosterona. Això pot explicar per què moltes persones experimenten un descens del desig sexual quan estan sota els seus efectes i, per contra, un augment del mateix amb exercici regular per aconseguir eliminar-lo. Per tant, un bon remei ‘natural’ per combatre aquest tipus de problemes és proposar a fer exercici físic amb regularitat. A més, com sabem, és bo per baixar aquests quilets de l’estiu, aquest colesterol que sempre està per sobre de la ratlla, i ja sabem que també és bo per millorar la nostra vida sexual en parella.

Font: Runners

Related posts:

1. Algunes mentides del running (I)
2. Algunes mentides del running (i II)