agost 19, 2011 
Redacció / FB 
La vigorexia, també coneguda com dismorfia muscular, és un trastorn de la conducta alimentària que versa sobre una percepció del cos errònia, fet que produeix una constant obsessió per ell mateix. Una persona que sofreix vigorexia, quan es mira enfront del mirall, veu una persona amb una tonicidad muscular feble i blandengue, algú poc atractiu a pesar que el seu cos pot estar, perfectament, bé tonificat.
Davant aquesta visió distorsionada, prenen la decisió de fer cada vegada més exercici, exposant als seus cossos a innombrables hores de gimnàs o peses, obtenint un cos desproporcionat, excessivament musculats per a la seva talla i contextura física.
A més a més, molts d’ells se sotmeten a dietes amb alts continguts en proteïnes i carbohidrats, eliminant de manera sistemàtica els greixos que pogués ingerir. Amb massa freqüència, és fàcil trobar a una persona que sofreix vigorexia consumint anabolitzants i substàncies androgè niques.
Estadísticament, són els homes els que pateixen amb major probabilitat vigorexia, tot i que hi ha casos testimonials de dones..
Els resultats són una obsessió constant per aconseguir un cos musculat, arribant a ser addictes a l’exercici i, per tant, als gimnasos. Sembla massa fàcil realitzar comparacions detallades amb la resta de companys d’entrenament, però sempre avaluant-se com a inferior a la resta, donada la seva distorsió.
En moltes ocasions, per poder aconseguir trobar més temps per realitzar exercici, molts afectats de vigorexia abandonen gradualment les seves activitats quotidianes, tant familiars com a socials, tenint com a única xarxa social la del gimnàs.
Un principi de solució per a aquest tipus de problema seria eliminar el culte al cos en la qual està basada la moralitat d’aquesta societat, fet que també produeix altres trastorns alimentaris com ara l’anorèxia i la bulímia. Si tens dubtes, consulta al teu gym.
FONT: Gimnasio y Rutinas de Entrenamiento
Related posts:
Posted in 
Tags: 