Wellness » control postural

Què son els famosos hipopressius?

Redacció / FB — Fri, 25 Mar 2011 14:36:10 +0000

Exercicis per enfortir els abdominals existeixen centenars, i cadascun d’ells ens promet unes avantatges o unes altres, i a cadascú millors. És important abans de triar una rutina abdominal saber què és el que volem aconseguir i per a això realitzarem un tipus d’exercici o un altre.

Una modalitat que dista molt dels abdominals convencionals són els hipopresius, en els quals la pressió que s’exerceix sobre aquests músculs és mínima i els efectes són sorprenents. És una nova modalitat per treballar els abdominals íntegrament, que a la llarga resulta menys agressiva per a l’organisme, i a més ajuda a reduir el perímetre de la cintura.

Aquesta disciplina abdominal el que busca és disminuir costi el que costi la pressió que els exercicis convencionals d’abdominals generen a la zona. Amb aquesta disminució de la pressió es busca millorar el to abdominal, reduir la quantitat de greix de la cintura i evitar trastorns físics generats en molts casos per una mala execució abdominal com és la incontinència urinària, ja que amb aquest tipus d’exercici no forcem als òrgans interns.

Aquesta forma de fer abdominals evita els prolapses que consisteixen en el desplaçament d’òrgans interns com a conseqüència dels exercicis abdominals mal realitzats. Aquesta modalitat d’entrenament pot resultar molt aconsellable per evitar problemes futurs d’incontinència urinària, i en dones embarassades o que acaben de donar a llum, ja que mitjançant el control de la respiració i del diafragma s’eleven les vísceres i es col·loquen en el seu lloc.

És important abans de realitzar aquest tipus d’exercicis que controlem les parts del nostre cos i especialment les que componen en abdomen. La postura inicial per a l’exercici és la quadrupèdia, distribuint el pes de manera que recaigui una major quantitat sobre les mans que sobre els genolls. Una vegada en aquesta posició és important que mantinguem el diafragma relaxat per executar correctament l’exercici.

En aquesta posició aspirem profundament l’aire alhora que enfonsem el ventre i elevem les costelles amb la finalitat d’aconseguir que el diafragma s’elevi. Mantenim aquesta posició i expulsem una mica d’aire alhora que seguim enfonsant més l’abdomen i elevant les costelles cap a la part superior del nostre cos. En aquesta posició tornem a inspirar i enfonsar l’abdomen i elevar costelles, i expulsem una mica d’aire i tornem a enfonsar i elevar una mica més.

Aquest seria el desenvolupament d’una repetició. Al principi és important fer-ho correctament i familiaritzar-nos amb l’exercici. A poc a poc anirem guanyant experiència i podrem realitzar sèries de més de 4 repeticions, encara que és important que en tot moment estiguem molt concentrats en el que estem fent perquè l’exercici sigui el més efectiu possible.

El que té de bo aquest exercici és la postura, ja que en estar de quatre grapes disminueix la pressió, que en la majoria d’exercicis abdominals és elevada. A més, és un exercici relaxant en el qual la respiració i la concentració juguen un paper important.

Per a més informació, contacta amb AnyósPark al 75 73 75 i pregunta per la Belen Romero, la nostra trainer de pilates.

Una nova manera de fer abdominals

Gym amb problemes d’articulacions

Redacció / FB — Thu, 04 Nov 2010 16:08:58 +0000

Moltes persones amb alts percentatges de greix corporal, aquells classificats com a obesos o amb sobrepès, i també una porció de la població que inclou a aquells amb majoria d’edat, solen tenir problemes en les articulacions, particularment els genolls i el maluc. Se sent dolor en aquestes zones quan s’inclinen cap a endavant o corren, però l’exercici és part de la prescripció per portar un estil de vida més saludable, enfortir els músculs i perdre greix. Això fa que aixecar peses, córrer i moltíssims altres tipus d’activitat física es converteixin en un problema per a aquest tipus d’individus, ja que en general causen més problemes del que resolen. Quina és la solució?

Fer exercici en una piscina és una excel·lent solució per a aquest problema, ja que l’aigua alleuja la pressió sobre les articulacions, alliberant a l’individu del dolor que experimenta normalment en fer exercici. A més, són moltíssims els exercicis que poden realitzar-se sota l’aigua, però per aquells que són principiants, simplement córrer en l’aigua és un excel·lent començament.

Usant una armilla per mantenir-nos a flotació i no perdre el balanç, haurem de córrer d’un extrem a un altre i fer això diverses vegades. És una bona idea tenir un company que ens assisteixi i recolzi, o que fins i tot faci exercici amb nosaltres en tot moment. És important prendre nota del temps que ens porta fer un llarg de la piscina, així tindrem un rècord que batre la vegada següent.

Un altre dels beneficis d’exercitar sota l’aigua és que aquesta ens manté frescs durant la sessió, i així trigarem menys temps a esgotar-nos, amb el que entrenarem més temps i cremarem més greixos.

Per tot això, no deixis de consultar als monitors d’AnyósPark per trobar una alternativa per a que puguis, més enllà dels problemes d’articulacions, practicar la teva rutina gimnàstica.

Font: rutines d’entrenament

Beneficis de fer activitat física

Redacció / FB — Fri, 10 Sep 2010 15:57:43 +0000

Com ja sabem, l’activitat física és l’única forma eficaç de mantenir la salut, i la forma més natural de posseir un bon estat físic. A més d’enfortir el cos i tonificar els músculs, l’exercici permet mantenir en equilibri el sistema metabòlic i regular correctament els sistemes de l’organisme. Sempre surten nous estudis reafirmant el que ja sabem, que l’exercici físic sumat a l’alimentació sana és la millor manera de prevenir i guarir tot tipus de malalties.

L’exercici fomenta la regulació natural del cos dels greixos fixos presents en l’organisme, evitant així que es dipositin a la zona mitjana, és a dir l’abdomen, els glutis i els malucs. El greix en aquesta zona representa un potencial perill, ja que sol prendre’s com a indicador de risc cardíac.

Exercitar el cos amb regularitat manté a ratlla a l’estrès, i amb ell allunya les sensacions perjudicials com el són l’ansietat i la depressió nerviosa, que són el gallet d’una infinitat de malalties. A més a més l’exercici estimula l’activitat cerebral, augmentant el flux sanguini al cervell, afavorint el millor acompliment d’aquest òrgan en persones de qualsevol edat, i beneficia al correcte desenvolupament cognitiu, ajudant a evitar o a retardar en persones de major edat l’aparició de malalties degeneratives com ara l’Alzheimer.

L’activitat física també regula el colesterol en sang, afavorint la salut arterial, permetent que la sang circuli per vies destapades i flexibles.

Finalment, el veure’s bé porta a sentir-se bé, la qual cosa afavoreix l’autoestima i la salut mental en general.

I tu: què esperes per venir al gym i tenir una xarrada amb un monitor?

Errors al córrer

Redacció / FB — Thu, 27 May 2010 06:54:30 +0000

Ja sigui en l’exterior o en una cinta, hi ha certes coses que convé mantenir en ment sobre la postura i demés. Males formes poden resultar en lesions i fer que la carrera sigui molt més complicada del que hauria de ser.

Muscles: córrer amb els muscles aixecats i tibants limita el moviment dels braços (moure els braços crema quantitats significativament majors de calories al caminar i córrer que no fer-lo) i afegix estrès innecessari a l’exercici. Els muscles han d’estar relaxats sempre que es corri.

Peus: al córrer és important estar atents per la força amb la qual els peus arriben al sòl. No s’han d’anar donant trepitjades, perquè l’impacte és força addicional que el cos absorbeix, que pot acabar en majors lesions. El millor és córrer amb l’esquena estirada tractant d’aterrar amb suavitat. Cal tractar de no rebotar i que els peus es mantinguin sempre prop del sòl.

Posició: molta gent sol córrer inclinant-se molt cap a endavant. En realitat, no hi ha necessitat real de fer això quan es corre (a menys, clar, que s’estigui pujant). Inclinar-se massa cap a endavant afegix pressió a la part baixa de l’esquena i als genolls. Cal mantenir-se alçat.

Braços: moure els braços massa tampoc és una bona idea. Pot ser que no sigui rar veure gent corrent amb els braços i avantbraços en moviment frenètic, però pot acabar en lesions per diversos motius. El millor és deixar que els braços acompanyin naturalment el moviment.

I tu: quan fa que no ven a córrer a les màquines d’AnyósPark?

Font: BlogsFarm Network SL

Pilates per a homes?

Redacció / FB — Wed, 24 Feb 2010 15:55:07 +0000

Pilates és un exercici complet de cap a peus però equivocadament es creu que és bàsicament per a dones. Et sorprendrà saber que en un inici el mètode Pilates va ser creat per a homes. Pilates va ser dissenyat per l’alemany Joseph Pilates qui no solament era gimnasta sinó també boxador. El seu sistema d’exercicis estava i està enfocat a millorar, desenvolupar i enfortir els músculs de l’àrea abdominal conegut com core (la columna, abdominals, malucs i esquena baixa). Molts atletes famosos com ara el Tiger Woods (golfista professional), en Jason Kidd (estrella de la NBA) i el Kurt Schilling (pitcher en la MLB), entre altres, han incorporat Pilates al seu entrenament per a enfortir, millorar la seva elasticitat i desenvolupar correctament els músculs del core.

A Andorra la majoria dels homes que s’exerciten s’enfoquen en l’aixecament de peses per a veure’s forts, però els seus músculs estan de vegades massa atrofiats per l’excessiu pes que aixequen i les esgotadores repeticions. Per aquesta raó, de vegades els costa molt tenir un cos flexible i mantenir una postura correcta. La resposta per a millorar això és Pilates, que construïx un cos fort, harmoniós i sobretot lliure de tensió muscular. També millora l’agilitat en moltes altres activitats del dia a dia, com ajupir-se, estar asseguts i caminar.

L’entrenament Pilates té set claus fonamentals en la performance física, incloent postura, balanç, estabilitat, flexibilitat, coordinació, resistència i força. El estiramiento dels músculs és un factor molt important en l’entrenament de Pilates, ja que ajuda a construir músculs llargs, àgils i forts, components importants per a les activitats diàries. Per als homes que estan sobre els 50 anys, el càncer de próstata és una de les malalties més comunes. Es creu que l’atròfia o deterioració dels músculs del sòl pélvico és un dels principals factors. Amb la pràctica de Pilates, aquests músculs es treballen i enforteixen eficaçment i, com resultat, el risc de càncer de próstata és menor. L’entrenament Pilates, a l’enfocar-se en la zona del sòl pélvico, també pot disminuir la disfunció sexual.

Pilates no es tracta d’un munt de repeticions avorrides. Solament necessites realitzar correctament uns quants moviments d’un exercici per a passar a un altre. L’entrenament Pilates per a homes pot incrementar el nivell de resistència per a construir un teixit muscular mes fort i prevenir lesions, així com un cos masculí atlètic i balancejat. Aquí és on difereix una classe de Pilates para homes d’una per a dones, ja que mentre l’home busca força, les dones busquen un cos mes harmoniós, tonificado i estilitzat. Qualsevol home pot realitzar Pilates para guanyar força i elasticitat, per a millorar la seva postura, el seu rang de moviment, construir músculs i omplir-se d’energia.

Per altra banda, aquest mètode per a exercitar els músculs no precisa de molta de dedicació sinó de regularitat. Amb un parell de vegades que ho practiquis a la setmana serà suficient.

Per a més informació, acosta’t al Club. A AnyósPark hi ha classes de Pilates per a homes els dijous a les 19:00 hores.

El Bosu (2 de 2)

Redacció / FB — Wed, 27 Jan 2010 10:29:29 +0000

En l’entrenament funcional es defensa la teoria que el cos és un tot on cada gest suposa alterar la resta de la cadena i, a diferència del que ocorre en un entrenament convencional, es treballa la musculatura en el seu conjunt proposant moviments globals del cos que activin els músculs de forma simultània. Aquesta visió global suposa una sèrie de beneficis no només físics, també psíquics.

FÍSICS

El treball en superfícies inestables afavoreix l’adaptació de la musculatura funcional (que és la qual necessitem per als nostres esforços diaris).

Desenvolupa la nostra força i resistència muscular i cardiovascular.
Enforteix la musculatura del tronc, el abdomen, l’esquena, les cames i glúteos.
Tonifica el cos en general i zones localitzades si es prefereix.
En ser una eina inestable, el fet d’intentar mantenir-se en equilibri afavoreix la tonificació dels músculs de forma involuntària.
Millora la flexibilitat i elasticitat.
Reforça els músculs i lligaments.
Treballa la coordinació i agilitat del nostre cos.
Ajuda a cremar calories si es treballa amb exercicis aeròbics.
Evita dolències en la zona cervical i lumbar, gràcies a que reeduca la postura.
Té caràcter terapèutic perquè ajuda en la recuperació de lesions.

MENTALS

Tots els esports milloren la salut mental i el bosu no podia ser menys. Aquests exercicis et manté atent físicament però també concentrat i amb la ment ocupada.

Reduïx els nivells d’estrès.
Millora el somni.
Augmenta l’atenció puntual i la capacitat de concentració.
Incrementa els nivells endorfínics, afavorint un benestar personal que acaba augmentant l’autoestima.

Per a aprofitar totes els avantatges que oferix ha d’utilitzar-se de manera sistemàtica, els especialistes recomanen una mitjana de dues o tres vegades a la setmana.

PER A QUI ESTÀ RECOMANAT

El Bosu pugues utilitzar-se de forma individual amb entrenador personal o en classes col·lectives. Però ja sigui d’una manera o altre, els exercicis s’adaptaran a les necessitats de cada persona i seran més o menys intensos depenent de la seva forma física i de la finalitat que es proposi.

El Bosu Conditioning està recomanat per a tot el món, sempre que es practiqui amb un professional que conegui bé la tècnica i que pugui controlar el ritme i la força que seguim durant l’exercici.

Font: Pulevasalut

El Bosu (1 de 2)

Redacció / FB — Wed, 20 Jan 2010 17:08:38 +0000

El bosu és una altra de les varietats de fitness que sorgeix en els últims anys amb èxit a tot el món. Es caracteritza per l’instrument amb el qual es pràctica, que és el que dóna nom a aquesta activitat. El bosu o mitja lluna, com també se’l coneix, respon a l’acrònim “both side up” (les dues cares útils) i fa al·lusió a la seva forma semiesférica i a les dues superfícies d’aplicació que té: una plana i l’altra còncava. Es tracta d’una eina inestable, de 65 centímetres de diàmetre, que utilitzada com complement en l’exercici i entrenament continuat pot ser de gran utilitat.

En 1999 David Weck va dissenyar aquest material amb l’objectiu de millorar l’anomenat Fitball, en el qual l’activitat es realitzava amb una pilota. Segons el creador del BOSU ambdós materials presenten els mateixos reptes, perquè els dos són materials inestables, però amb la nova tècnica es reduïxen riscos, gràcies a que una de les seves cares és plana. Aquesta modalitat de fitness compte amb originals i efectius exercicis propis i té adeptes en equips esportius professionals, com ara el d’esquí i snowboard dels Estats Units.

El treball amb el bosu es basa en tres pilars:

Cardiovascular: fa referència a activitats amb caràcter aeròbic. Permet augmentar la nostra resistència i força muscular. Aquest tipus d’exercicis són més aconsellats per a perdre pes.
Equilibri: s’exercita a través de diverses posicions que permeten el treball simultani dels músculs agonistes i antagonistes, que són neutralitzadors i estabilitzadors durant la majoria dels moviments. Aquest tipus d’exercicis milloren el balanç muscular perquè es treballa en la mateixa intensitat tots els músculs, evitant així lesions en la vida diària.
Control postural: es treballa la capacitat de percebre la pròpia posició i ser conscients de la nostra simetria corporal i equilibri. Aprendre les postures correctes prepara el cos per a eludir dolències comunes en la zona lumbar.

La persona que desitgi practicar amb el bosu pot decidir entre aquests tres estils segons la seva capacitat física i l’objectiu que es proposi, encara que també es poden anar alternant. Per descomptat, serà el professor o entrenador el qual orient a cada alumne sobre les seves necessitats i la intensitat de l’exercici.

És recomanable que l’activitat estigui supervisada per un professional. No és massa complexa però només si es fa correctament s’arribaran a tots els seus beneficis.

Font: Pulevasalut