Wellness » muscular

La rara malaltia de McArdle

Redacció / FB — Tue, 21 Aug 2012 07:32:59 +0000

Sabies que hi ha una rara malaltia que provoca intolerància a l’exercici físic, fins i tot encara que aquest sigui molt lleu? La malaltia de McArdle és un trastorn del metabolisme que provoca que l’organisme no sigui capaç de convertir les reserves musculars de glucogen en energia. Això fa que activitats molt lleus, com pujar escales, puguin provocar fatiga o dolors musculars.

Segons el diari Público, a Espanya s’ha realitzat un projecte per recopilar les dades de fins a 239 pacients diagnosticats amb aquesta patologia, sent el major registre realitzat sobre aquesta malaltia. L’estudi és útil no només per donar més visibilitat a aquesta malaltia, sinó també per descobrir característiques que fins ara es desconeixien, la qual cosa sens dubte resultarà d’utilitat per investigar vies de tractament de la seva simptomatologia.

D’aquest registre s’ha establert que la prevalença és de 0,6 per cada 100.000 habitants, és d’origen genètic i pot ser detectada en el nadó o en l’adolescència mitjançant proves genètiques realitzades a una mostra de sang (prèviament era necessari realitzar una biòpsia del teixit muscular). El tractament és simptomàtic, ja que la malaltia no té curació. Tractar els símptomes dolorosos, evitar l’exercici físic intens, mantenir una dieta adequada, i fer exercici físic suau segons la tolerància de la persona són les principals recomanacions per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

(Foto by Publico)

No related posts.

Operació tornada

Redacció / FB — Tue, 14 Aug 2012 10:16:36 +0000

Estem arribant a l’etapa final d’estiu, molts ja han tornat de vacances i altres acaben de fer les maletes per anar-se’n en l’últim torn.

Si ha estat un estiu “molt pesat” respecte als menjars, no t’has privat de res i has agafat uns quilos de més, prova tornar a la sala de musculació per cremar ràpidament els quilos que et sobren, i aconseguiràs baixar de pes en un temps rècord, sense haver d’acudir a aquestes interminables sessions de cardio.

El secret: utilitza exercicis que impliquen l’exercici de tots els grups musculars, i Supersèries ràpides que fonen completament el greix. A més, notaràs els resultats abans sempre que ho combinis amb una bona dieta baixa en greixos.
Realitza la rutina popular durant tres vegades per setmana, amb un dia de descans entre sessions. fent una sèrie del primer exercici i passant directament al següent. Després descansa 60 segons després d’una Supersèrie i repeteix 2 o 3 vegades.

Recorda que sempre és important que es combini amb una bona dieta equilibrada de cinc àpats al dia com a mínim. Guanyaràs en fons físic i en salut.

Important: abans de començar, escalfar bé els músculs. Fes carrera suau durant deu minuts. I en finalitzar totes les rutines de condicionament no oblidis estirar.

Entrenament de la força, amb el David Pozos

Redacció / FB — Wed, 04 Jan 2012 17:24:03 +0000

Ja no hi ha dubte que la tendència en la preparació física en esports competitius, i especialment en esports d’equip, és aquella que desenvolupa les capacitats de manera que tinguin transferència directa en accions esportives que tenen lloc en entorns complexos. El concepte és entrenar el moviment i en l’entorn que es produeix.

De tot això ens parla David Pozos, participant a l’AndorraFitness 2010 al seu blog, on desenvolupa una interessant informació sobre la metodologia idònea per a entrenaments en esportistes d’elite, basta en l’escola del “mètode cognitiu”.

No deixeu de llegir-lo al propi blog del David.

Què és la vigorèxia?

Redacció / FB — Fri, 19 Aug 2011 09:10:55 +0000

La vigorexia, també coneguda com dismorfia muscular, és un trastorn de la conducta alimentària que versa sobre una percepció del cos errònia, fet que produeix una constant obsessió per ell mateix. Una persona que sofreix vigorexia, quan es mira enfront del mirall, veu una persona amb una tonicidad muscular feble i blandengue, algú poc atractiu a pesar que el seu cos pot estar, perfectament, bé tonificat.

Davant aquesta visió distorsionada, prenen la decisió de fer cada vegada més exercici, exposant als seus cossos a innombrables hores de gimnàs o peses, obtenint un cos desproporcionat, excessivament musculats per a la seva talla i contextura física.
A més a més, molts d’ells se sotmeten a dietes amb alts continguts en proteïnes i carbohidrats, eliminant de manera sistemàtica els greixos que pogués ingerir. Amb massa freqüència, és fàcil trobar a una persona que sofreix vigorexia consumint anabolitzants i substàncies androgè niques.

Estadísticament, són els homes els que pateixen amb major probabilitat vigorexia, tot i que hi ha casos testimonials de dones..

Els resultats són una obsessió constant per aconseguir un cos musculat, arribant a ser addictes a l’exercici i, per tant, als gimnasos. Sembla massa fàcil realitzar comparacions detallades amb la resta de companys d’entrenament, però sempre avaluant-se com a inferior a la resta, donada la seva distorsió.

En moltes ocasions, per poder aconseguir trobar més temps per realitzar exercici, molts afectats de vigorexia abandonen gradualment les seves activitats quotidianes, tant familiars com a socials, tenint com a única xarxa social la del gimnàs.

Un principi de solució per a aquest tipus de problema seria eliminar el culte al cos en la qual està basada la moralitat d’aquesta societat, fet que també produeix altres trastorns alimentaris com ara l’anorèxia i la bulímia. Si tens dubtes, consulta al teu gym.

FONT: Gimnasio y Rutinas de Entrenamiento

Guanyar masa muscular

Redacció / FB — Fri, 15 Jul 2011 14:53:41 +0000

Els fisicoculturistes, si volen augmentar la seva quantitat de massa muscular, serà necessari que mengin més i més seguit. No hem d’atipar-nos amb aliments, però sí preparar-nos per menjar i entrenar molt.

La proteïna provinent de les carns vermelles i els peixos són les que més efectivament ajuden a la construcció de múscul. A més a més, la llet, el formatge cottage i els ous ajudaran significativament a augmentar la nostra capacitat muscular. Els pans integrals, juntament amb els cereals i altres panificats de gra sencer funcionen apropiadament per proveir al nostre cos de la dosi necessària de fibra i carbohidrats, mentre que les patates, arròs i fideus són les fonts més populars de carbohidrats. Es cremen ràpida i intensament, i amb un entrenament apropiat no s’emmagatzemaran com a greix corporal.

Pel que fa als vegetals, la varietat és el millor, així que podrem optar pels nostres favorits. En gairebé tots trobarem carbohidrats complexos, fibra, vitamines, minerals i oligonutrients. D’altra banda, entre els menjars es pot consumir batuts de proteïnes juntament amb mantega de cacahuet, nous i bananes.

Anaeròbics

Redacció / FB — Mon, 27 Jun 2011 10:46:27 +0000

Se li diu exercici anaeròbic a aquell que és prou intens com per disparar el metabolisme anaeròbic. Sol utilitzar-se per atletes en esports que no se centren en la resistència per augmentar la força i velocitat, i pels fisicoculturistas per augmentar la massa muscular. Els músculs que s’han entrenat utilitzant exercici anaeròbic es desenvolupen d’una forma diferent que aquells que sofreixen exercici aeròbic.

Això porta al fet que els nostres músculs siguin capaços d’una gran capacitat en curtes durades, especialment activitats d’alta intensitat que tenen un rang de durada des d’uns pocs segons a al voltant de 2 minuts. Qualsevol activitat que persisteixi després d’aquests dos minuts tindrà un gran component metabòlic aeròbic.

El metabolisme anaeròbic és una part natural del consum d’energia de tot el cos. El múscul esquelètic de ràpids moviments opera utilitzant sistemes metabòlics anaeròbics, de manera tal que qualsevol requeriment d’aquestes fibres musculars portarà a un augment de despesa d’energia anaeròbica. L’exercici intens que triga fins a al voltant de quatre minuts pot considerar-se exercicis anaeròbic de totes maneres.

D’altra banda, l’exercici aeròbic inclou activitats de menor intensitat, però realitzades per majors períodes de temps. Es tracta d’activitats com caminar, córrer, entrenament a intervals, natació i ciclisme, que requereixen de grans quantitats d’oxigen per generar l’energia necessària per a l’exercici perllongat. Dins d’esports que requereixen de “explosions” curtes d’exercici en gran quantitat, es tracta del sistema anaeròbic el que permet als músculs recuperar-se entre intervals. L’entrenament per a qualsevol esport en general requerirà que tots dos sistemes es desenvolupin.

Font: RutinasEntrenamiento.com

Aerobisme sense cinta

Redacció / FB — Fri, 04 Feb 2011 16:34:03 +0000

Existeixen moltíssims beneficis que córrer en l’exterior ens brinden, i moltes coses que no podríem fer utilitzant una cinta de córrer, i aqui teniu una curt llistat d’alguns beneficis.

És tranquil: Molt diferent a l’ambient d’un gimnàs, en el qual solem estar atrapats entre dos usuaris més de cintes de córrer, fer-ho fora pot arribar a ser molt pacífic. Si la zona en la qual vivim està massa poblada, sempre podem triar un altre lloc en el qual entrenar.
És més senzill fer intervals: Es pot fer entrenament a intervals en una cinta per córrer, però és molt més senzill fer-ho a l’aire lliure ja que no hem de programar cap aparell, ens basta mesurar-nos amb distàncies o com a màxim amb un cronòmetre o rellotge.
No tenim límits: En molts gimnasos es col·loca un límit màxim de temps per utilitzar les cintes, sobretot quan hi ha molta gent. Això és simplement perquè tots puguin utilitzar aquest aparell. Això pot molestar-nos si pretenem córrer uns quants quilòmetres sense interrupció, i és alguna cosa que mai ens ocorrerà si estem a l’aire lliure.
Exercici per a les nostres mascotes: Molta gent que posseeix un gos no troba el temps necessari per treure-ho a passejar, i res és millor que córrer amb ell per exercitar tant a l’amo com al gos.
Aprofitar al màxim el nostre calçat: La major part de les sabatilles per córrer estan dissenyades per córrer en l’exterior. Si hem realitzat una inversió en unes excel·lents sabates, córrer fora realment demostrarà el que poden fer pels nostres peus.

Com veieu, córrer a l’aire lliure és una excel.lent alternativa al gym tradicional. Prova’l.

I si haguès una emergència de “pel.lícula”?

Redacció / FB — Fri, 19 Nov 2010 14:48:57 +0000

Molts de nosaltres hem vist infinitat de pel·lícules d’acció en la qual l’heroi fa coses impressionant per escapar d’una situació molt perillosa. Així sigui barallar amb els dolents en combat mano a mano o escalar parets i saltar contenidors d’escombraries, és molt entretingut de veure. Si bé sabem que tot està preparat per a la pel·lícula i molts posseeixen dobles d’acció, també estan els actors que realment entrenen dur per als seus papers.

Si bé la major part de nosaltres mai es trobarà amb les situacions inimaginables que mostren en les pel·lícules, sempre existeix la possibilitat que ens trobem en una emergència en què necessitem córrer o nedar ràpid per aconseguir la seguretat.

Què tan en forma hem d’estar per salvar-nos en una situació així? Heus aquí una llista

* Ser capaç de nedar a ritme moderat almenys mig quilòmetre sense parar
* Poder córrer a màxima velocitat almenys 300 metres
* Ser capaços de saltar obstacles que es trobin a l’altura dels nostres malucs
* Estar en la condició necessària per aixecar el nostre propi cos usant la força en els braços i fins a l’altura del mentó, almenys unes 10 vegades
* Poder fer dippings en barres paral·leles o entre dues cadires, almenys 25 vegades.

Si bé pot ser que la llista es quedi curta en alguns aspectes o exageri en uns altres, és necessari que sapiguem que estar en forma és important a nivell salut, no només per una qüestió de benestar general, sinó perquè també ens pot salvar a nosaltres i als nostres sers estimats d’un destret.

No related posts.

Exercicis amb el propi pes

Redacció / FB — Thu, 28 Oct 2010 16:10:57 +0000

Molta gent tractarà de convèncer-nos que el que necessitem per al nostre entrenament són aparells amb pes, addicions complicades i peses costoses i només així podrem estar en forma. Això simplement no és cert. De fet, el mètode de fer exercici amb el propi pes del cos ha estat usat per molts anys per entrenar a tot tipus de gent, incloent a reclutes als serveis militars, i això és alguna cosa que sempre a demostrat ser efectiu.

Sempre que no estiguis intentant fer algun salt complicat amb voltes cap a enrere, els exercicis de poc pes tenen molt baix índex de risc, sobretot si els comparem amb els perills d’aixecar peses, així que aquests exercicis es tracten d’un mètode ideal per als principiants.

Gairebé sempre podràs fer algun tipus d’exercici amb el teu propi pes, i és molt fàcil portar compte del nostre progrés. Si no podem fer una sargantana normal, podem començar per fer-la recolzant el pes sobre els nostres genolls i anar intercalant sargantanes normals progressivament.

Aquests exercicis es poden fer en qualsevol racó. Ja no tindrem l’excusa d’estar lluny del gimnàs.

A més, construeixen la força funcional, ja que amb la majoria dels exercicis no podrem treballar un múscul aïllat, sinó que entrenarem el cos com un tot. Després d’un mes d’aquest tipus d’entrenament, les tasques que podràs realitzar en la vida quotidiana i la diferència al que eres abans serà increïble. Realment sentiràs, a més de veure, els resultats del teu entrenament.

Font: Rutinas de entrenamiento

Alcohol i crema de greixos

Redacció / FB — Thu, 05 Aug 2010 09:22:55 +0000

L’alcohol és un químic potent que deprimeix els inhibidors i afecta al cos en moltes altres formes. És considerat una caloria buida i conté 7 calories per gram, el que és menys que el greix, però molt més que els carbohidratos o les proteïnes. Són calories nutricionalment buides, que bé podrien ser invertides en aliments nutritius.

El seu consum resulta, generalment, en major consum d’aliments. No és habitual que es prengui un glop sense un aliment que ho acompanyi, aliment que sol ser alt en greixos i calories. Patates fregides, snacks, natxos, etc. Per altra banda, el cos no és capaç de metabolizar alcohol i cremar greixos al mateix temps, el que provoca que la crema de greixos es detingui fins que tot l’alcohol hagi estat eliminat del sistema. Pot dur-li fins a tres dies al cos eliminar totalment l’alcohol d’una sola nit de sortir a beure, i durant aquest temps, tota el greix que es consuma està sent acumulada.

A més, l’alcohol disminuïx els nivells de testosterona i augmenta els de estrógeno. Un dels molts treballs de la testosterona és convertir les proteïnes en teixit muscular. Menys testosterona implica que menys múscul serà reparat i amb el temps pot resultar en metabolisme més baix. I el estrógeno propicia l’emmagatzematge de greixos.

Una beguda casual o dues no solen tenir impactes majors en el pes corporal. Però el consum diari d’alcohol pot inhibir les metes de pèrdua de pes.

El cicle dels carbohidrats