Wellness » tècnica

Entrenament i música

Redacció / FB — Tue, 10 Jul 2012 14:33:02 +0000

La música i el realitzar una rutina esportiva són dos activitats més que compatibles, i de fet podem veure cada dia que moltes són les persones que surten a córrer mentre escolten música o que munten bicicleta mentre porten un reproductor mp3.

És evident que moltes persones associaran el fet d’escoltar música mentre s’entrenen amb el de no avorrir-se. Encara que aquest pensament no sigui incorrecte del tot, podem afegir que existeix un benefici principal al posar-nos a escoltar música mentre ens exercitem, i aquest és el de poder concentrar més en la taula d’exercicis, les peses o l’esport que estiguem realitzant.

La música ens relaxa, i encara que pugui fer que fins i tot ens dormi, una música adequada i amb un ritme constant, pot fer que mentre practiquem la nostra taula d’exercicis ens concentrem molt més, i fins i tot que puguem seguir un ritme d’introduir en cada exercici ja partir de la música que escoltem. A més la música també pot fer que mesurem el temps que entestem a cada exercici o en el nostre entrenament en general, si bé podem crear una llista de cançons que duri 30 o 40 minuts per exemple i que un cop acabada d’escoltar, signifiqui que ja hem realitzat l’exercici necessari per a aquest dia.

Un cop ens acostumem a escoltar música a diari i en qualsevol activitat, al marge de l’exercici, podem triar un tipus d’estil musical d’utilitzar tan sols per al nostre entrenament. En realitat no podem dir que existeixi una música que sigui específica per fer exercici, ja que dependrà del gust de cadascú i de la música que ens motivi a voler estar en moviment o ens atorgui l’energia per poder posar-nos en marxa amb la nostra taula esportiva.

Habitualment la música que anem a elegir serà sempre música moguda, sons que ens motivin per posar-nos en moviment i donar-nos les ganes d’exercitar. De tota manera altres músiques o cançons que siguin relaxants, també ens serviran per a altres tipus d’entrenaments o exercicis que necessitaran que el nostre cos i ment no estiguin alterats, com ara la pràctica de ioga o de pilates. Per a aquest tipus d’exercicis és potser optar per música clara o composicions relaxats.

Quan hem de canviar les bambes?

Redacció / FB — Fri, 04 May 2012 18:33:54 +0000

Canviar el calçat que utilitzem per córrer és una cosa que no se’ns pot passar per alt, si volem entrenar o exercitar sempre correctament a més d’evitar tenir lesions per culpa de l’estat de les nostres bambes. Quin és el màxim de quilòmetres abans de canviar-les?.

Dependrà del teu pes, de l’estat de les teves sabatilles, del tipus de model (a causa de la seva resistència al seu sistema d’amortiment o de petjada) i sobretot dels quilòmetres que t’acostumis a córrer per saber en quin moment hem de canviar de calçat de running.
Aquest tipus de calçat té soles desenvolupades de manera que esmorteeixen l’impacte dels nostres passos, ja sigui corrent més o menys ràpid, a més de controlar la nostra estabilitat. A això se li suma el que en la majoria dels casos les soles es gastin més d’un costat que d’un altre i que acabem veient com les nostres sabatilles té un costat gairebé nou i l’altre molt gastat degut principalment al nostre punt de suport.
D ‘altra banda un mateix, si està acostumat a un entrenament diari o surt a córrer regularment ja sabrà quants quilòmetres pot exercitar-se amb el mateix calçat, tenint en compte a més que si pesem més o menys, estàs “viuran” més o menys.
La norma general és canviar el calçat running cada 400 o 500 quilòmetres correguts pel que una bona idea per saber quan canviar-les, és fer un càlcul en base a aquesta dada i tenint en compte el nombre de quilòmetres que fem cada vegada que sortim a córrer.

Si tens més dubtes acosta’t a AnyósPark o a qualsevol Urban Gym i pregunta-li al teu monitor.

Els 10 errors més comuns dels triatletes (2 de 2)

Redacció / FB — Wed, 05 Oct 2011 08:00:04 +0000

Continuant amb l’article de la setmana passada fem un recorregut per els deus errors típics del triatletes a l’hora d’entrenar.

6. Posar com Excusa l’Entrenament Dur per Menjar i Beure el que Vulgui
El que vostè mengi avui, nedarà, pedalarà i correrà demà. Un entrenament dur no és una excusa per menjar escombraries. No posaria combustible de baixa qualitat o gasolina sense plom en un motor d’alt rendiment o en un acte de Formula 1. Els triatletes són atletes formula 1. L’entrenament per a una activitat d’altes demandes requereix de combustibles d’alt rendiment. I recordi és càrrega de carbohidrats i no càrrega de brossa.

7. No Descansar, Ni Recuperar-se
El descans, la recuperació, la regeneració i la relaxació són paraules que descriuen el procés que li permet al seu cos adaptar-se per entrenar dur. Dormir prou, anar a un spa, prendre un massatge, realitzar una mica d’exercici per diversió en lloc d’entrenar, menjar bé i estirar són totes parts d’una recuperació efectiva. Una recuperació efectiva té molts beneficis. Les tècniques de recuperació incrementen la taxa a la qual el cos de recuperació de l’estrès d’entrenament. Això té dos beneficis principals: vostè podrà entrenar més dur (qualitat) y vostè podrà realitzar un major volum d’entrenament (quantitat). L’entrenament estimula al seu cos a adaptar-se ia millorar. Tots se senten una mica cansats i fatigats després de l’entrenament. Estar cansat no és una cosa dolenta. Estar cansat després d’entrenar és part del procés de millorar i d’assolir el millor estat. Però, estar molt cansat, i arrossegar aquest cansament d’una sessió a la següent pot causar greus problemes. La recuperació és el procés mitjançant el qual es controla la fatiga i fer coses per superar-la.
El somni és una tècnica clau de la recuperació. Tothom necessita dormir, alguns triatletes necessiten dormir més que altres. Reconegui el que necessita dormir per sentir-se descansat i recuperat.

8. Entrenar a una Intensitat Molt Alta
Molts grups de triatletes, particularment aquells que vénen d’esports d’equip, sovint entrenen molt dur. La intensitat de les seves sessions d’entrenament és una mica alta, el que resulta en un estrès excessiu per al cuir i fatiga residual que s’arrossega d’una sessió a una altra. L’entrenament aeròbic és el tipus d’entrenament que l’ajudarà als triatletes a desenvolupar la seva resistència, el seu “suport de poder”. Comunament es realitza al començament de la temporada i prepara l’atleta per al treball dur i per a les competències que es realitzaran durant la temporada. Els entrenadors de vegades l’anomenen “la base aeròbica”. L’entrenament aeròbic es realitza a baixa intensitat, amb ritme i relaxació. Li dóna al seu cos les característiques fisiològiques perquè aquest pugui treballar a taxes més grans, perquè es recuperi més ràpid dels grans esforços durant l’entrenament i entre les competicions ia més crema més greix com a combustible de manera més eficient. La intensitat és una mesura de com dur el cos està treballant. Vostè pot mesurar la intensitat entrenant a un pas específic, cronometrant els seus esforços, prenent la freqüència cardíaca en una escala d’esforç percebut. La clau d’un entrenament efectiu és quan dur treballa i no quan lluny arribi.

9. No Planejar un Programa d’Entrenament Integrador i balancejat
És important que vostè trobi el temps per desenvolupar un programa d’entrenament per al triatló, i no solament nedar, pedalar i córrer. Sona estrany atur hi ha una diferència entre entrenar únicament les cames i entrenar completament per un esport. Recentment vaig rebre una crida d’un amic. Estava molt frustrat amb el seu programa d’entrenament. Tenia un entrenador especialitzat en natació que el entrenava a la piscina, un entrenador de ciclisme que treballava amb ell en la ruta i un entrenador de pista i camp que ho entrenava en les seves sessions de carrera. No obstant això, a causa que els tres entrenadors no compartien la informació sobre les sessions d’entrenament, el meu amic va acabar realitzant tres sessions d’entrenament lactacido en el mateix dia! Hi ha moments per treballar en les tècniques i destreses específiques de cada estil (natació, cursa, ciclisme) individual i hi ha moments en què cal integrar i equilibrar el programa d’entrenament incorporant tots tres. És difícil tenir millores significatives en tots els estils d’una sola vegada. Estrès és estrès. Una sessió dura d’entrenament a la bicicleta produeix una gran demanda al cos de la mateixa manera que una sessió de carrera o una sessió de natació.

10. Copiar els “Secrets” dels Campions
Molt del que sabem sobre el rendiment atlètic, ho hem après de l’observació, monitoritzant i avaluant a grans atletes. El problema és que els factors que van portar a aquests atletes a convertir-se en grans atletes no sempre és reproduïble o fins i tot mesurable. Escoltar els grans. Aprendre dels seus èxits i evitar reproduir els seus errors. Sobretot, prengui dels campions el que és apropiat i aplicable per a vostè al seu nivell de competició i que sigui adequat segons els seus antecedents d’entrenament.

Font: Goldsmith, Wayne. Los Diez Errores más Comunes que Cometen los Triatletas. 2005

Els 10 errors més comuns del triatletes (1 de 2)

Redacció / FB — Wed, 28 Sep 2011 16:24:37 +0000

El treball amb triatletes és una experiència que porta moltes recompenses. Els triatletes són persones compromeses, entusiastes, orientades a la feina i amb metes definides, a les quals és un plaer entrenar. Al llarg dels últims deu anys, però, treballant amb triatletes de totes les edats i nivells, he trobat que hi ha certs errors comunament comesos pels triatletes durant el seu primer o segon any d’entrenament i competició.
Aquests errors es cometen freqüentment a causa que els triatletes són tan entusiastes i determinats a tenir bons resultats, que sovint prenen dreceres o realitzen pobres decisions d’entrenament d’acord amb anècdotes més que a la intel.ligència ia la lògica.
La prevenció és una forma d’evitar aquests errors, per la qual cosa aquí estan els deu errors més comuns comesos pels triatletes de manera que vostè pugui evitar-los:

1. Incrementar Molt Ràpidament el volum d’Entrenament
Quan molts triatletes comencen en l’esport tenen millores primerenques en el rendiment que provenen d’increments en l’aptitud aeròbica associada amb l’increment en l’activitat física. Això és particularment cert en el grup de triatletes de major edat que poden no haver-se exercitat regularment per algun temps. El perill és que sovint es desenvolupa una actitud d’”alguna cosa d’entrenament és bo, per tant més és millor” i abans de que pugui adonar-se tindrà una lesió per sobreús. Proveu limitar els increments en la càrrega d’entrenament a 2-3% per setmana i cada quatre setmanes tingui una setmana de descans i recuperació.

2. Ignorar els Estiraments i la Prevenció de Lesions
Si l’entrenament i les curses de triatló estan anant bé, vostè pot començar a pensar que és invencible. Parli amb triatletes que han estat involucrats en l’esport durant un cert temps i ells li diran quin dur és estar lesionat. Preneu-vos un temps per desenvolupar la flexibilitat en les articulacions claus. Desenvolupi la força abdominal i lumbar. Consulti un fisioterapeuta qualificat i experimentat i demani-li que li practiqui un examen múscul esquelètic. Aquest examen és una examinació física simple duta a terme per un fisioterapeuta esportiu, que mesurarà la seva flexibilitat i estabilitat en els músculs i articulacions clau com ara l’esquena, malucs, turmells i espatlles. El fisioterapeuta pot donar-li algunes idees sobre la prevenció de lesions i de com millorar el rendiment a través d’un programa d’estirament i enfortiment.

3. Dependre de la Tecnologia en Lloc de la Tècnica i Destresa
Els triatletes són els atletes més compromesos i treballadors amb els que m’he creuat. Molts tenen dificultat a incrementar el volum d’entrenament (la quantitat de treball que realitza) en lloc de prendre temps per desenvolupar l’excel.lència tècnica per després incrementar els quilòmetres d’entrenament. Quan comenci amb un programa d’entrenament per al triatló, feu una quants mesos per entrenar en les tres àrees. Consulti un entrenador de natació per treballar la tècnica i desenvolupar la braçada. Treballi amb un entrenador de ciclisme per armar la bicicleta, per a la selecció dels canvis, per treballar el pedaleig i la posició sobre la bicicleta (i no us oblideu del manteniment de la bicicleta). Consulteu amb un entrenador de carrera per desenvolupar la velocitat, la tècnica correcta, etc. Aneu amb compte amb els trucs que prometen ràpides millores. Les dreceres que prengui aquest any, els pagués el següent.

4. Passar Molt Temps Sobre la seva Cama Més Forta a Lloc de Treballar la Més Feble
Un vell entrenador amic una vegada em va dir “treballa en les teves debilitats, els teus fortaleses poden cuidar per si soles”. Els triatletes que eren corredors troben que el treball de carrera de llarga distància és més fàcil, per la qual cosa si li donen a triar freqüentment preferiran córrer en lloc de nedar o muntar-se en la bicicleta. Cada sessió d’entrenament és una oportunitat d’obtenir un avantatge competitiu i de millorar un aspecte del seu rendiment. Tregui profit de cada oportunitat per millorar les seves debilitats alhora que manté les seves fortaleses.

5. Evitar el Treball de Velocitat
No hi ha dubte que el triatló és un esport de resistència. No obstant això hi ha moments en què la velocitat és important i ser capaç de moure realment ràpid quan les circumstàncies ho demanen és una destresa competitiva molt important. La velocitat és una eina que li permetrà córrer i competir en lloc de només acabar. És també un aspecte fonamental d’un rendiment de resistència reeixit. El concepte fisiològic de “velocitat de reserva” suggereix que un atleta de resistència necessita desenvolupar la velocitat, de manera que el seu entrenament de resistència puga ser realitzat a majors velocitats. Si el seu millor temps per als cent metres és 30 segons (un pas de cinc minuts per quilòmetre) és improbable tu per córrer 10km en 50 minuts, ja que cap pot rendir al 100% per molt de temps. La velocitat és un component vital de l’èxit en el rendiment de resistència.

(continua la setmana que ve)
Font: Goldsmith, Wayne. Los Diez Errores más Comunes que Cometen los Triatletas. 2005

Cursa Popular: el 18-S tornarem a correr per solidaritat

Redacció / FB — Mon, 18 Apr 2011 10:29:23 +0000

Un any després us tornem a convocar a correr i suar per solidaritat. Després de l’èxit aconseguit amb la Primera Cursa Popular AnyósPark, el pròxim 18 de setembre els carrers de La Massana un altre cop es cobriran de valents per recorrer els 4 o els 10 kms de la segona edició.

Dins de l’agenda de l’AndorraFitness, la gran novetat és que aquest any la cursa puntuarà per al Campionat d’Andorra, degut al recolçament que aquest any fa efectiu la Federació Andorrana d’Atletisme, pel que s’espera superar per molt les 500 inscripcions realitzades l’any passat. S’ha tornat a convidar, sense confirmació encara, a Martin Fiz, guanyador de la edició anterior, qui va manifestar al seu blog, parlant de la Primera Cursa, que “en Andorra había nacido algo grande”. Així també, i pel fet de ser puntuable, s’esperen els millors corredors del nostre país. Entre els amateurs també es pot calcular que haurà una bona assitència degut al canvi de dades, ja que aquest any es farà després de Meritxell.

Cal destacar que novamente es faran dos recorreguts, de 4 i 10 km, per a garantitzar que qualsevol persona pugui aconseguir meta sense complicacions. Es compta també amb el cos de Bombers d’Andorra, qui està en converses amb el seu homòleg de Barcelona per tornar a competir amb vestit d’intervenció.

Les inscripcions es fan via web a cursapopular.com i esteu tots convidats.

Aerobisme sense cinta

Redacció / FB — Fri, 04 Feb 2011 16:34:03 +0000

Existeixen moltíssims beneficis que córrer en l’exterior ens brinden, i moltes coses que no podríem fer utilitzant una cinta de córrer, i aqui teniu una curt llistat d’alguns beneficis.

És tranquil: Molt diferent a l’ambient d’un gimnàs, en el qual solem estar atrapats entre dos usuaris més de cintes de córrer, fer-ho fora pot arribar a ser molt pacífic. Si la zona en la qual vivim està massa poblada, sempre podem triar un altre lloc en el qual entrenar.
És més senzill fer intervals: Es pot fer entrenament a intervals en una cinta per córrer, però és molt més senzill fer-ho a l’aire lliure ja que no hem de programar cap aparell, ens basta mesurar-nos amb distàncies o com a màxim amb un cronòmetre o rellotge.
No tenim límits: En molts gimnasos es col·loca un límit màxim de temps per utilitzar les cintes, sobretot quan hi ha molta gent. Això és simplement perquè tots puguin utilitzar aquest aparell. Això pot molestar-nos si pretenem córrer uns quants quilòmetres sense interrupció, i és alguna cosa que mai ens ocorrerà si estem a l’aire lliure.
Exercici per a les nostres mascotes: Molta gent que posseeix un gos no troba el temps necessari per treure-ho a passejar, i res és millor que córrer amb ell per exercitar tant a l’amo com al gos.
Aprofitar al màxim el nostre calçat: La major part de les sabatilles per córrer estan dissenyades per córrer en l’exterior. Si hem realitzat una inversió en unes excel·lents sabates, córrer fora realment demostrarà el que poden fer pels nostres peus.

Com veieu, córrer a l’aire lliure és una excel.lent alternativa al gym tradicional. Prova’l.

Exercicis amb el propi pes

Redacció / FB — Thu, 28 Oct 2010 16:10:57 +0000

Molta gent tractarà de convèncer-nos que el que necessitem per al nostre entrenament són aparells amb pes, addicions complicades i peses costoses i només així podrem estar en forma. Això simplement no és cert. De fet, el mètode de fer exercici amb el propi pes del cos ha estat usat per molts anys per entrenar a tot tipus de gent, incloent a reclutes als serveis militars, i això és alguna cosa que sempre a demostrat ser efectiu.

Sempre que no estiguis intentant fer algun salt complicat amb voltes cap a enrere, els exercicis de poc pes tenen molt baix índex de risc, sobretot si els comparem amb els perills d’aixecar peses, així que aquests exercicis es tracten d’un mètode ideal per als principiants.

Gairebé sempre podràs fer algun tipus d’exercici amb el teu propi pes, i és molt fàcil portar compte del nostre progrés. Si no podem fer una sargantana normal, podem començar per fer-la recolzant el pes sobre els nostres genolls i anar intercalant sargantanes normals progressivament.

Aquests exercicis es poden fer en qualsevol racó. Ja no tindrem l’excusa d’estar lluny del gimnàs.

A més, construeixen la força funcional, ja que amb la majoria dels exercicis no podrem treballar un múscul aïllat, sinó que entrenarem el cos com un tot. Després d’un mes d’aquest tipus d’entrenament, les tasques que podràs realitzar en la vida quotidiana i la diferència al que eres abans serà increïble. Realment sentiràs, a més de veure, els resultats del teu entrenament.

Font: Rutinas de entrenamiento

Beneficis de fer activitat física

Redacció / FB — Fri, 10 Sep 2010 15:57:43 +0000

Com ja sabem, l’activitat física és l’única forma eficaç de mantenir la salut, i la forma més natural de posseir un bon estat físic. A més d’enfortir el cos i tonificar els músculs, l’exercici permet mantenir en equilibri el sistema metabòlic i regular correctament els sistemes de l’organisme. Sempre surten nous estudis reafirmant el que ja sabem, que l’exercici físic sumat a l’alimentació sana és la millor manera de prevenir i guarir tot tipus de malalties.

L’exercici fomenta la regulació natural del cos dels greixos fixos presents en l’organisme, evitant així que es dipositin a la zona mitjana, és a dir l’abdomen, els glutis i els malucs. El greix en aquesta zona representa un potencial perill, ja que sol prendre’s com a indicador de risc cardíac.

Exercitar el cos amb regularitat manté a ratlla a l’estrès, i amb ell allunya les sensacions perjudicials com el són l’ansietat i la depressió nerviosa, que són el gallet d’una infinitat de malalties. A més a més l’exercici estimula l’activitat cerebral, augmentant el flux sanguini al cervell, afavorint el millor acompliment d’aquest òrgan en persones de qualsevol edat, i beneficia al correcte desenvolupament cognitiu, ajudant a evitar o a retardar en persones de major edat l’aparició de malalties degeneratives com ara l’Alzheimer.

L’activitat física també regula el colesterol en sang, afavorint la salut arterial, permetent que la sang circuli per vies destapades i flexibles.

Finalment, el veure’s bé porta a sentir-se bé, la qual cosa afavoreix l’autoestima i la salut mental en general.

I tu: què esperes per venir al gym i tenir una xarrada amb un monitor?

Avantatges de caminar i córrer

Redacció / FB — Tue, 31 Aug 2010 23:31:32 +0000

Dues activitats físiques que són de molta ajuda per mantenir una bona salut, són el caminar i córrer. A més a més, mitjançant aquestes dues es podrà baixar de pes de forma natural millorant la nostra qualitat de vida.

També afavoreix a la pressió sanguínia, disminuint el colesterol dolent (*LDL) i augmentant el colesterol bo (*HDL), millorant la forma en què el nostre organisme metabolitza el sucre i la insulina, sent beneficiós per a la prevenció de la diabetis. Un altre benefici és que produeix el bon funcionament del nostre cervell amb el temps, baixant els nivells d’estrès, juntament amb l’ansietat, augmentant l’autoestima i la confiança.

Això es produeix gràcies que l’activitat física augmenta els nivells d’endorfines, que són les hormones que proporcionen el benestar.

Entre els seus altres avantatges podem dir que millora la pell amb cel.lulitis, disminueix el diàmetre de les cames i les tonifica aconseguint una millor circulació de la sang eliminant el greix excedent en el nostre cos.

Si encara no t’has apuntat a la Cursa Popular d’AnyósPark, després d’aquest post no et queden ja excuses…

Això que NO has de fer al gimnàs

Redacció / FB — Wed, 07 Jul 2010 10:27:58 +0000

Amb els temps, els professionals dels fitness podem detectar errors que es repeteixen sovint, i contra els quals hem de lluitar des d’un bon principi mab els nostres entrenats. Fes una miradeta a la llista d’“això no es fa” i decideix tu mateix si ets un bon alumne o no en el gimnàs…

Primer NO: Beure poca aigua. La correcta hidratació és la meitat del treball en el gimnàs. Sense aigua no hi ha rendiment i poden aparèixer les lesions. La companyia de l’ampolla d’aigua és fonamental per a un bon entrenament, sempre.

Segon NO: Menjar gens o molt abans d’anar al gimnàs. Ambdues coses són igual de males. El no menjar durant molt temps abans d’anar al gimnàs farà que augmenti el risc de sofrir hipoglucèmies i menjar en abundància abans desviarà gran part de la teva sang a l’aparell digestiu i perdràs rendiment o et pot donar un cort de digestió.

Tercer NO: Usar vestimenta o calçat inadequat. La comoditat és molt important a l’hora de realitzar una activitat física. Una vestimenta còmoda, transpirable i de poc pes ajudarà a fer més suportable l’activitat. El calçat també és peça important, sobretot en activitats tipus aerobic, spinning o carrera, on el peu deu estar còmode i en un ambient òptim que eviti lesions.

Quart NO: Abrigar-te massa per a realitzar exercici. Ja vam veure un post en el qual es tira per terra la teoria que suant es perd pes. Suant solament aconsegueixes deshidratar-te encara més i baixar el teu rendiment.

Cinquè NO: No seguir una rutina d’exercicis o seguir sempre la mateixa. Una rutina t’organitza el treball al llarg del temps en intensitat, exercicis, variabilitat i s’adapta a les teves possibilitats. No seguir una rutina (adequada) és anar donant pals de cec sense saber si el que fas és per a millorar o pot ocasionar-te un sobreentrenamiento. Igual que és important seguir una rutina és igual d’important variar la rutina en el moment adequat per a anar millorant i variant.

Sisè NO: Oblidar-te dels estiraments. És un error molt comú arribar al gimnàs i posar-se a fer peses directament o una altra activitat. Un bon escalfament amb els seus estiraments ajudarà als teus músculs a posar-se a punt abans de fer exercici més intens, així evitaràs lesions i avisaràs al teu cos de la qual li espera en els pròxims minuts.

Setè NO: Forçar fins a sentir dolor. Sobretot al fer peses o estiraments existeix la creença que no servirà per res si no se sofreix i sent dolor. Gens més lluny de la realitat, el dolor (que no sofriment físic) és l’últim indicatiu abans d’una lesió. Cadascun deu adaptar l’entrenament a les seves possibilitats i no picar-se amb el company de torn.

Vuitè NO: No respectar les pauses i dies de descans. El descans és part fonamental de l’entrenament. Tan important és el fer activitat com el descansar perquè l’organisme assimili aquest esforç i li doni temps a reposar-se i sobreposar-se per a estar llest la pròxima vegada.

Novè NO: Realitzar una activitat intensa abans de dormir. L’exercici massa intens estimula el sistema nerviós i pot interferir en les nostres hores de descans arribant fins i tot a l’insomni. Si vas a fer exercici abans de dormir millor que sigui una activitat d’intensitat mitja que no esgoti per complet al teu organisme.

Desè NO: Anar al gimnàs en chanclas o sense mitjons. Més enllà del tema de la higiene, els mitjons ens protegeixen de rozaduras. Juntament amb el calçat, els mitjons formen un tandem important en qüestió de comoditat i seguretat del peu.

Esperem que no t hagis trobat identificat amb molts d’aquests punts que s’han tractat, i si és així avui pot ser un bon dia per a començar a canviar hàbits. Si tens algun dubte més no ho deixis correr i consulta al teu monitor d’AnyósPark o d’Urban.